La Reserva Nacional de caça del Boumort és un paratge tant desconegut com salvatge. Pots passejar tenint la sensació d’estar aïllat de la resta del mon. Boscos de pi roig i pins negres que es recaragolen enmig de prats son els paisatges més predominants en aquesta zona. Tot i que al voltant del Cap del Boumort (2077m) ens situarem en un relleus molt suaus, les valls que envolten el cim son realment escarpades, creant grans línies de parets infranquejables com la serra de Càrreu, Sant Joan, de Prada  o la vall de Cabó.

El sustrat rocós del massís és bàsicament calcari, fer que fa que puguem trobar formacions càrtiques molt interessants: dolines, rasclers, polies, valls cegues, coves (com les d’Ormini), avencs… A més de formacions estructurals molt evidents com el sinclinal elevat que forma la vall del Pitarell.

La tardor és una bona época per visitar aquest racó del Pirineu.  En aquest període de l’any, sobretot de mitjans de setembre a mitjans d’octubre,  a més de bolets i boscos caducifolis, podrem escoltar la brama del cérvol. Els brams son els crits que fa el cérvol mascle durant el període de zel per tal de marcar territori i atraure les femelles. Aquests crits resonen per totes les valls del Boumort i resulta un espectacle del tot espectacular. Hem de tenir en compte que aquest animals estan actius sobretot al vespre i matinada i que precisament en aquest període de l’any, tot i que son relativament fàcils de veure, hem de ser prudent i respectar una distància de seguretat. 

A més de cérvols, a la reserva és  es possible trobar les 4 espècies de carronyaires del “vell mon”:  trencalosos, voltors comuns, alguna parella d’aufrany ( a l’estiu) i algún voltor negre ( l’au europea més gran) provinent d’Alinyà.